Espai D’Arts Roca Umbert Fàbrica de les Arts
Comissariat Laura Plana Gracia
16 d’Octubre 2009 – 28 de Novembre 2009
Miquel Garcia Daniel Jacoby Tjasa Kancler Perla Montelongo Dj Scanner Katarina Matiasek Rotorrr
Cartografies del No-Lloc presenta una selecció d’artistes internacionals. Té com a finalitat ser una exposició d’art i noves tecnologies, demostrant el valor de critica que aquestes tenen en la societat actual. L’exposició contempla el paisatge contemporani com una disciplina dins l’art digital i el relaciona amb l’espai social i l’estètica. L’exposició parteix de la lectura de l’assaig Rhizome, dels autors Gilles Deleuze i Felix Guattari on interpreten la societat actual caracteritzada per principis de connexió, flux, pluralitat, ruptura no significant i cartografia. És una realitat heterogènia, i es construeix a partir de ramificacions subterrànies, línees ferroviàries, línies de fuga, trajectòries, vectors. Internet és un instrument d´intercanvi d´informacions. Internet és válid quan ens serveix com a eina per a comunicar-nos. Hem de saber doncs que volem transmetre i a qui . La xarxa no ha de ser una finalitat de comunicació sinó un mitjá. Internet és un no-lloc. És un no - lloc virtual. És l´espai pensat amb una finalitat de comunicació, consum i circulació, com els aeroports, autopistes, caixers automàtics, hipermercats, clubs de vacances, andanes de metro. Són ambients no simbolitzats i sense significat, llocs que no generen memória histórica, espais dissenyats perqué tothom hi transiti sense aturar-se. Són espais per a l´anonimat i retraten la condició humana actual contemporánea. De Francesc Abad. Apunts 2001 - 02 [diari digital]. L’exposició al tractar-se d’art i noves tecnologies no pot eludir presentar obres de net-art. Tanmateix, es podrà veure dibuix, il·lustració i videoart.
Miquel Garcia desenvolupa el projecte Interferències. Desencontres en la Comunicació, desde 2007, on investiga i informa sobre els codis de comportament rebuts en entrevistes i enregistrament vídeo d’aquelles persones desplaçades, exiliades o refugiades en països d’arreu del món. Ha desenvolupat aquest projecte a Portugal, Canadà, Israel, Palestina i Brasil, entre altres. La seva metodologia d’anàlisi i recerca s’aproxima a l’antropologia i la sociologia cercant un sistema de representació basat en vídeos, mapes, il·lustracions, dibuixos i gràfiques.
Presenta la obra [This World III: Mapes de Felicitat i Riquesa (2009)].
[ADUVis (beta) (2008)] és una obra de net-art de Daniel Jacoby, i introdueix la idea de l’estructura arbre i les seves característiques de simplicitat com a disposició per a qualsevol tipus d’informació, com a forma de coneixement. Encara que sovint no sigui la forma de visualització més especialitzada, ADU (acrònim espanyol de Arbre de Dades Universal) és un intent de concentrar totes les dades de l’univers en un sol arbre, amb l’univers com arrel. L’arbre és creat amb aplicació Java i és obert a participació.
Amb [p-a-r-a-d-i-g-m-a.net (2008)] Tjasa Kancler planteja un model específic de comunicació i visualització de la informació per facilitar les lectures transversals, contrarestar les fonts d’informació predominants, alterar l’experiència habitual del consum de les noticies i inspirar debat. P-a-r-a-d-i-g-m-a posa èmfasis en la planificació de l’escut antimíssils a Europa de l’Est, el sistema nord-americà dissenyat per la protecció contra els míssils balístics llançats des dels anomenats rogue states, com Iran o Corea del Nord.
[Space translations (2006-2009)] és una instal·lació site specific de Perla Montelongo. És realitza a partir d’un procés de transformació d’un espai en imatge fotogràfica. La informació adquirida servirà per reconstruir i recobrir l’espai amb noves imatges impreses en codi ascii, qüestionant els processos de reproducció del que entenem com realitat. Space Translations s’ha realitzat en tres ocasions anteriors, Venècia 2006 (Centro Mediale Zitelle CZ95), Praga 2007 (Galeria ETC) i Berlín 2008 (Kochrausch, Mitte).
La peca [Island Playback (2005-2006)] es una colaboració entre la directora de cine Katarina Matiasek i el músic Robin Rimbaud. La videoinstal-lació questiona processos de traducció de la imatge en so a partir del moviment i mostra les imatges d’una illa anónima presa desde l’avió, a partir d’aquella disciplina que pot denominar-se fotografia aéria. La seva intenció es representar el nou paisatge digital.
Rotorrr és un col-lectiu format l’any 2001 a Barcelona per Laia Sadurni i Vahida Ramujkic. Han desenvolupat una sèrie de projectes i accions basades en la cartografia, el joc i l’acció que es refereix al coneixement i maneres d’acció en l’actual espai social i geogràfic. A [Manuals Rotorrr per Terrae, Aqua i Aire (2009)] tradueixen, organitzen i visualitzen la informació i el material adquirit sobre el lloc per ser posteriorment experimentat, consultat o modificat per
l’usuari.
Programació d'activitats paral-leles a l'exposició
Xerrada amb artistes | Streaming
Dijous 29 Octubre 2009
Presentacio del projecte:
Locus Sonus Audio Streaming Project Map
Projecció de videos
12 de Novembre 2009
Alba Corral Lines DVD 4.20 min 2006
Field Interim Camp descarrega internet 15min 2009
Karen Russo The Place Where Remote Futures Meet Remote Pasts DVD 3.45min 2008
Miquel Garcia I am not afraid DVD 3.27min 2002
Tjasa Kancler Forma-Mercancia DVD 9.56 min 2006
Txuspo Poyo Cruzando Vías DVD 3 min 2003
net.art
ISMAEL CELIS [InterMaps] 2003
ANTONI ABAD Megafone.net 2003
ANTONI MUNTADAS On Translation Social Network
BESTIARIO
BOJ & DIAZ Red Libre Red Visible
CHEMA ALVARGONZALEZ Fahr in Blau
DANIEL G. ANDÚJAR e-paisaje.org
DANIEL JACOBY Adu(vis)Beta
DERIVART Casas Tristes
FRANCESC ABAD El Camp de la Bota
HACKITECTURA Cartografia Tactica del Estrecho
INFLUENZA
IVAN MARINO
LA FABRICA
LOT AMOROS Comprehensive
MAP0MATIX
MEIPI su ultima voluntad
MIREIA SALADRIGUES de tu a tu mapa
TAMARA ARROYO legazpolis
ROGELIO LOPEZ CUENCA Mapa Di Roma
ROTOR Poble Now
TJASA KANCLER p-a-r-a-d-i-g-m-a.net
MARIELA YEREGUI Topografias Desmesuradas
Cartografies del no - lloc. El no-lloc és encara, el resultat de la producció maquinal del sistema, i té un poder decisiu, gasolineres, supermercats, són marques, signes del sistema, que anul·len la identitat del lloc i es localitzen arreu del món sota el mateix codi d’interpretació, neutralitzant el medi. Les heterotopies i els no-llocs formen part de la Jerarquia i la tipologia del lloc en Foucault i en el seu estudi han de relacionar el cos humà (individu i polític), amb el cos social (arquitectura) i el cos universal (natura). El concepte d’espai i la construcció moderna d’Europa culminen amb l’elevació del mur de Berlín i els feixismes d’Europa. La crisi moderna i l’experiència de l’espai en els anys 50’s està determinada per la repressió, la fugida i l’exili. Les condicions posterior a aquest canvi històric són les actuals, desplaçament, trasllat i flux. En la superació de l’espai modern i el nou coneixement que aporten les tecnologies digitals, recórrer al radar per traçar trajectòries, equival a cartografiar el subjecte en el paisatge de la societat del capitalisme post-industrial. També l’experiència de percepció de la totalitat de la realitat en Jameson es desenvolupa per mitjà de la cartografia, que és una de les aplicacions bàsiques i principals en la tecnologia de representació, en sociologia, i també en altres ciències. La cartografia és com l’especificitat del medi digital. La seva forma i estructura en arbre i rizoma la posicionen com una base. Els esquemes usats en la representació del coneixement a partir de eines digitals o Internet trobaran quelcom de cartogràfic. La cartografia, el mapping, la forma arbre o rizoma son així específics del medi. Són estructures i formes de coneixement que contribueixen a la idea d’arxiu universal, unint sota aquesta estructura, forma i contingut. Sent la funció l’home, el coneixement.
Mediació Social i/o Història. Qui produeix historia? ¿és l’historiador un realitzador de historia? O tan sols reconstrueix els fets. La jerarquia l’ha disposat a la banda de la lectura. El militar, el polític actuen, amb o sense dret, amb o sense moralitat ¿cal replantejar els límits de la legalitat democràtica? ¿ són Imperi i amenaça els valors de la nostra civilització? Cal perseguir el passat com error, l’error de la memòria històrica. Cal, també, la creació de discurs i praxis com model de resistència? Calen realment unes pràctiques micropoliticas i d’ecosofia que considerin l’imperi They Rule i l’economia transnacional un sistema a renovar? Projectar i advertir, es comprèn com una funció principal d’aquest nous media. El risc d’alta capacitació tecnològica i a l’alçada de tothom, crea una nova simbologia i un nou mètode d’anàlisis de la realitat, així com noves estructures de pensament. Walter Benjamin, representà també el risc dels mitjans de reproducció i el seu efecte en la massa, en la població global, aquella qui hi té accés, i malauradament també aquella que no en té. Adorno i Horkeimer el segueixen. Anika Larson i Harun Farucki, són referents clars i directes en aquesta línia. Saber criticar i denunciar l’impacte i shock dels New media en la societat és una de les característiques i voluntats de l’art electrònic, net.art, art digital o New media art. El seu discurs és crític vers als usos i funcions de l’exponent tecnològic. Com un cavall de troya en el sistema. Adverteix també sobre les aparences, els emmirallaments, les falses veritats. Perquè hi ha una necessitat de projectar realitats, tenint en compte la capacitat d’acció, el grau d’implicació i decisió front la realitat. Declarar també, que el net.art és creat en xarxa, on la ubiqüitat la sensació de la no-materia, són les característiques principals. Es també una expressió sublimada dels nostres sentits, perquè en l'era de la cibernètica, tot és comunicació. Pensem, sentim i expressem. Així el flux, la xarxa, el continuum, allò ingràvid, representa la realitat en el media art. L'art digital es vincula directament amb la informació, i la distancia que pren l’espectador equival a la de l’usuari en el joc digital, ja que s’utilitzen les mateixes estratègies de representació. ¡Vostè construeix la realitat, faci quelcom amb ella! Una implicació i reivindicació entre l’estètica i la participació, la mística i la revolució, la intermediació i la interacció. La disposició del net.art a la no-espacialització facilita també la comunicació i transició entre espais, potencia la ideologia del lliure trànsit. Identifica noves estructures crítiques i possibilita cossos en moviments,trajectòries lliures.
Està vinculat a una fase de la post-historia (la historia moderna es basa en la dimensió espai) on el signe dominant és el temps, la trajectòria i la definició de vectors. Els New media són el temps real, el present. Doncs, no hi ha relat. Participen de la idea de la fi del discurs històric i ens remeten a la post-historia. Degut al protagonisme de les noves tecnologies en la societat actual, cal una implicació directa i eficaç amb l’ecologia i el medi-ambient. Allò que s’anomena Media Art Ecologies ha de desenvolupar una teoria crítica i una praxis, que estableixi pautes de comportament i diàleg. Com a ciències contradictòries cal que una, supleixi la negativitat de l’altre. Cal acceptar els New media com una font d’energia en ella mateixa i crec també que s’han d’aproximar a energies renovables, eòliques i solars. Tant com sigui possible! Les noves tecnologies porten un canvi generacional, que implica una evolució de les formes de treball i conseqüentment un desplaçament de les estructures urbanes, Debord aquí es crucial. Un dels reptes de la nova generació és com seguir afrontant la institucionalització del net.art. És un circuit que es projecta i presenta en antigues fàbriques industrials, velles universitats ( ZKM, LABoral)... Aquest progrés generacional no ha de prendre’s com la pulsió historicista del neoliberalisme, sinó que ha de poder qüestionar on es situen en la actualitat aquestes antigues fabriques, que es el que estem reemplaçant i on han estan sent situats. Entendre també, la capacitat d’organització lliure i associada que permeten els New media. Des de programi lliure a les xarxes socials, actuen com una resistència activa, i contribueixen, sobretot, al desenvolupament de la societat del coneixement, del moviments socials i a la política. Son una potencia que defineix la Historia del Teixit Social com contra-historia.Political landscape. En consideració també, als New media, cinema, televisió, vídeo, arts de la imatge en moviment, l’ús en els medis públics equival a la construcció de la realitat. Tot és imatge. Es construeix una historia de les imatges, la memòria de la realitat, que pertany a allò purament òptic, visual, perceptiu. La imatge-temps, la imatge-cristall, com la memòria del temps, allò real, imatge i so percebut per el subjecte. La imatge temps és el record que “memoritza” al subjecte en el sistema. Tenen un paper decisiu i interfereixen en la construcció de l’inconscient col·lectiu. Aquesta unificació de l’inconscient, és altament perillosa, i així és com la imatge pública, escriu la història. Les relaciones de poder instrumentalitzen la massa a partir dels medis de reproducció massiva. En favor d’una política dels medis, els artistes ofereixen una deconstrucció de la forma i la narrativa, per accedir al que Luckacs defineix com experiència de veritat. El shock benjaminià és l'experiència més propera a la realitat. Desde el Futurisme i la fascinació per la màquina, la velocitat, el progrés, la dialèctica cultura / tècnica estriba una problemàtica existencial i ètica. Cal, així, una historia de la tècnica. Així la indústria oblida el sentit originari de reproducció - reproduir, tornar a produir, mantenir, retornar, recordar, i al seu lloc construeix ficcions, genera confusió, miratges i fantasmagories. La pulsió original, allò que no pot ser reconegut, l’instantani. El mite de la creació i la reconstrucció de la realitat, la pròpia pulsió artística s’enfronten a la moralitat de la irrepresentabilitat i la creació del no-ser, negativitzat per la mort del autor. El net.art, el codi.art, openlabs, hackmeetings, l’estètica digital, creen i distribueixen lliurement, eines per la producció d’obra. D’aquesta manera s’oposen als règims i formes institucionals de representar. Creen una xarxa mundial, un recorregut internacional, fent rizoma, i representen la unitat del teixit social. Actuen per mitja d’intervencions temporals, estratègies d’acció i maneres d’actuar que Hakim Bey anomena taz zones temporalment autònomes, de lliure circulació d’idees i producció de coneixement, o aconteixement. Produeixen a partir d’allò lúdic, recuperen la ideologia del maig 68 allò que Herbert Marcuse escrivia a Eros i Civilització. Construeixen la idea de l’home lliure, l’autonomia de l’art, i la representen en la època contemporània, en la tensió, lògica i poder
